Barcino, una ruta per la Barcelona romana

Avui dia ens costaria imaginar una Barcelona petita i poc habitada. Però en època de l’Imperi Romà, Barcino tenia una extensió de no més de 12 hectàrees. Colònia fundada per l’emperador August al segle I aC, es va aixecar al voltant del Mons Tàber, de 15 metres, i era delimitada per una muralla.

Estava situada entre els rius Llobregat i Besòs, la serra de Collserola i el mar Mediterrani i l’habitaven unes 2000 persones, la majoria excombatents retirats de les guerres Càntabres. Convivien amb els primers colons d’origen itàlic i amb el poblat iber dels laietans.

Necròpolis, fora els límits de la muralla

La nostra ruta ha començat als exteriors de la muralla, on coexistien cases i viles amb cementiris. Les restes de necròpolis romana, de finals del segle II dC i inicis del III, les troben a l’actual Plaça Vila de Madrid.

Era llei romana incinerar i enterrar els morts extramurs, vorejant el camí cap a la ciutat. Prop les portes s’hi trobaríem grans tombes de famílies benestants, els patricis. A la Plaça Vila de Madrid hem observat una sepultura romana de categoria més humil.

Barcino: una ruta per la Barcleona Romana

L’aqüeducte, font de riquesa

Al carrer Duran i Bas, hem trobat les restes de quatre arcades, de finals del segle I aC, integrades a la paret mitgera d’un edifici. Pertanyien a l’aqüeducte romà, que portava l’aigua del riu Besòs a la ciutat.

Existeixen dues teories. Fins fa poc temps, es creia que hi havia dos aqüeductes. Un començaria a Montcada, portant l’aigua del Besòs. L’altre, ho faria a Collserola, i els dos confluirien on hi ha la Plaça Nova. Però mai s’ha trobat cap resta del segon aqüeducte. L’actual teoria explica que només existia un, que venia de Montcada i que, prop de Barcino, es dividia en dos i arribava a l’accés de la Plaça Nova.

La muralla, una defensa poderosa

Les impressionants restes de muralla que hem contemplat pertanyen a una segona muralla construïda al segle III dC. Durant la creació de Barcino, es va construir una primera muralla, que delimitava l’espai i simbolitzava el poder romà.

Durant els segles III dC i IV, Barcino va reforçar la seva defensa, construint la segona muralla, de 1.270 m i 76 torres, adossada a l’altra per l’exterior, i passava de 2 a 4 metres.

A la porta de la Plaça Nova hem observat la reconstrucció d’una arcada de l’aqüeducte i el primer gran exemple de restes de la muralla. Érem plantats davant una de les entrades laterals, pas de vianants, i les dues torres circulars que defensaven la porta. El conjunt s’integra a l’actual Casa de l’Ardiaca i el Palau del Bisbe que, com moltes construccions des de l’Edat Medieval, van aprofitar les estructures romanes.

És allà on començava un dels eixos principals, el Decumanus Maximus, l’eix muntanya-mar. S’estenia pels actuals carrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir.

Passejant pel carrer del Bisbe, a la seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, hem descobert un tram més de muralla i una dissecció dels canals dels aqüeductes.

El FÒRUM

El temple

La següent parada ha estat el temple, al carrer Paradís i a l’actual Centre Excursionista de Catalunya. Es va construir al segle I aC, estava situat al punt més alt de Barcino, al Mons Tàber, i feia 6 x 11 columnes. Hem pogut contemplar les quatre espectaculars columnes que hi resten i part del pòdium.

Incògnites encara no resoltes…

Arribats a la Plaça Sant Jaume es creen la majoria de les incògnites. Es creu que era aquí, la meitat de la plaça i a l’espai on s’alça el Palau de la Generalitat, on es trobava el fòrum romà. Però no se sap res, ja que mai s’hi ha excavat. És en aquest espai on trobaríem els edificis públics més importants, a més del temple: la cúria, el mercat i la basílica.

És una incògnita també l’existència i situació del teatre i l’amfiteatre. Es creu que l’amfiteatre es podria haver erigit on ara es troba l’església Santa Maria del Mar, que en època medieval se la denominava Santa Maria de les Arenes. La forma el•líptica de la zona i les façanes corbes d’alguns edificis fan sospitar de l’aprofitament de part de les seves parets.

Les termes públiques

Del que sí que tenim constància són de les termes públiques més importants, sota la plaça de Sant Miquel, trobades en fer el pàrquing de l’Ajuntament, que va primar a la seva conservació. Els terrenys i la seva construcció van ser una donació de pare i fill Luci Minici Natal, popular per ser l’únic barceloní en participar i guanyar una cursa de quadrigues als JJOO, l’any 129 dC.

El pas de la història

Hem arribat fins al Pati Llimona, al carrer Regomir. Allà encara hi resta l’arc d’una de les portes laterals de l’accés portuari, a l’altre l’extrem del Decumanus. També s’hi conserva part de la muralla i restes d’unes termes. Al carrer Correu Vell, en un pati interior, hem vist un altre tram emmurallat.

A la Plaça Traginers, hem observat el pas de la història en una torre circular de defensa. Al carrer de Sots-Tinent Navarro, hem analitzat restes de torres rectangulars i l’exemple del Palau de Requesens, que al segle XIV es va construir aprofitant els fonaments romans.

Ens hem acomiadat a la Plaça de l’Àngel i al carrer de Llibreteria, on s’hauria de trobar un dels dos accessos del Cardo Maximus, l’altre eix principal que creuava la ciutat, eix Besòs-Llobregat. El trobaríem on actualment hi són els carrers de la Llibreteria, Ferran i del Call.

Hi ha més trams encara amagats sota habitatges, que es té la intenció de recuperar. Però tot plegat ha estat molt i suficient per reviure una època tan rellevant, que ens explica molt de la història posterior barcelonina.

Reportatge de Luciana Capano Fainberg per al Centre Europeu de Barcelona.

Sobre l'autor

Centre Europeu de Barcelona

Viu la Cultura. Activitats i Viatges Culturals per Catalunya, Espanya i Europa.

Fer un comentari

La seva adreça de correu electrònic no serà publicada.