En els viatges culturals passegem, fem turisme i aprenen d’una nova cultura i història. O obstant, de vegades no parem suficient atenció a la nostra pròpia ciutat i donem per fet certs fets. Això és precisament el que ens ha passat a molts catalans amb el barri gòtic de Barcelona, hem donat per fet que era d’estil gòtic simplement perquè és el nom del barri.

Cada dia milers de turistes i ciutadants de la ciutat de Barcelona recorren els carrers del conegut barri gòtic, tanmateix pocs saben que en realitat l’arquitectura del barri no és tota medieval si no que tenen el seu origen en el segle XIX o inclús en el segle XX.

Le Courbusier, cèlebre arquitecte suïs, en una visita a Barcelona a principis dels anys 30, mentre passejava pel carrer del Bisbe, va exclamar: “Com es possible que en la meitat del vostre admirable gòtic va poder sorgir aquest pont florit, nou i podrit?” La resposta molt probablement la va donar el Dr. Agustín Cócola amb la seva tesi doctoral, on es demostra que alguns edificis del barri gòtic no són gòtics, si no restauracions o nous projectes que es van realitzar posteriorment. Repassem alguns edificis no autèntics del barri gòtic:

La construcció de la Catedral de Barcelona es va iniciar al segle XIII però la seva façana va ser construïda per Josep Oriol Mestres i August Font i Careeras entre els anys 1882 i 1913

centre europeu - catedral barcelona

Al carrer Paradís es troba en l’actualitat el Centre Excursionista de Catalunya, reconegut per molts com arquitectura gòtica, és en realitat obra de Lluís Domènech i Montaner de l’any 1922, que va afegir diferents ornaments sobre un edifici d’origen incert.

Ja hem parlat de la sorpresa de Le Corbusier amb respecte el pont del carrer del Bisbe, que uneix  les Casses de les Canonges i la Generalitat. En realitat aquesta construcció és d’estil gòtic flamíger, obra de Joan Rubió i Bellver, construïda el 1928 (just un any abans de la celebració a Barcelona de l’Exposició Internacional)

La seu del Museu d’Història de Barcelona, Casa Padellás, és un antic palau de finals del segle XV-XVI. Degut a les obres de la Via Laietana, l’edifici va ser desmuntat i tornat a muntar a la Plaça del Rei. Tanmateix es van eliminar alguns elements i es van afegir d’altres.

Hi ha altres exemples com l’actual Museu Picasso (Palau Aguilar) restaurat l’any 1959 amb significatives modificacions. Lla façana de l’edifici del Cercle Artístic de Barcelona construïda el 1970, a la qual li van afegir finestres gòtiques recuperades dels magatzems municipals. Finalment, la Plaça del Rei que fou també remodelada i barrejant elements de diferents estils.

No és fàcil trobar aquest tipus d’informació. Potser perquè aquests edificis han impulsat a la ciutat de Barcelona a ser reconeguda com una important destinació turística. Tanmateix quan viatgem si tenim un interès real d’on estem, hem de trobar informació de qualitat o guies especialitzats com els que trobem en el Centre Europeu de Barcelona.

 

Sobre l'autor

Najat Tort
Professora i Guia

Fer un comentari

La seva adreça de correu electrònic no serà publicada.