Per fi ha arribat l’hivern i amb ell el fred i ganes de canviar els hàbits alimentaris. Un dels plats estrella que no poden faltar durant l’estació més freda de l’any és la calçotada. Sens dubte és una tradició curiosa i no tan antiga, o sí?

El calçot no deixa de ser un la ceba blanca que neix seguir un sistema de cultiu tradicional típic de les terres de l’Ebre i la comarca de l’Alt Camp a Catalunya. És precisament el procés del cultiu el que dóna nom a la ceba. El procés es coneix com “calçar la terra sobre la planta” i es caracteritza per anar amuntonant terra al voltant de la ceba, és a dir, es va calçant. En aquest vídeo podeu veure la tècnica de calçar el calçot. El resultat és el nostre conegut calçot, que ha estat enterrat durant una temporada, molt tendre i de gust molt particular.

calçot i salvitxada

Calçot i salvitxada

Valls és el municipi del calçot per excel·lència, de fet el Calçot de Valls ha aconseguit la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), que es conrea a les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès. Amb la IGP tenim la garantia que el cultiu ha seguit les pràctiques tradicionals per aconseguir la millor qualitat del producte i per tant han de complir les característiques següents en el moment de realitzar la venda: Han d’estar sencers, sans, sense humitats exteriors, sense olors, nets però rentats, amb una longitud de la part blanca d’entre 15-25 cm i amb un diàmetre d’uns 5 cm.

Pel que fa a l’origen hi ha diverses teories. La primera i la que més ens agrada als catalans, és la que apunta que el descobriment del calçot es deu a un agricultor de Valls. L’agricultor era conegut amb el nom de Xat de Benaiges i va viure a Valls a finals del segle XIX. Es creu que aquest pagès va cremar unes cebes velles al foc i en comptes de llençar-les les va menjar. La història diu que la salsa que acompanya als calçots també la va inventar en Xat de Benaiges. A partir d’aleshores el calçot es va fer popular a la zona. Tot i que aquesta anècdota va adquirir forçar durant la dècada dels anys 40 del segle XX, no hi ha documentació que acrediti aquesta història.

calçot roma

Pintura de porrus capitatus (Calçot) – museu Klapka György de Szony, Hongria

Una segona hipòtesi sorgeix l’any 2000, quan en una excavació en la ciutat de Brigetio, Hongria, l’arqueòleg Lázló Borhy troba una curiosa pintura. En aquesta es pot veure un home menjant un porrus capitatus, conegut avui dia com calçot. Si ens fixem en la pintura, veurem que no hem canviat gaire la nostra posició alhora de menjar el calçot. Aquesta pintura romana data del segle III d.C. i segons indiquen els arqueòlegs, el personatge és un esclau per la roba que porta. En el mateix jaciment han trobat pintures on els homes tenen a la mà terrines amb una salsa ataronjada per acompanyar el calçot. Actualment la pintura es troba la museu Klapka György de Szony a Hongria.

En l’escrit del segle IV o V d.C. De re coquinaria del romà Apici es poden trobar diverses receptes de com preparar el porrus capitatus. També existeix una referència dins l’epigrama XIII, 19 del poeta Marcial.

Tot i les evidències arqueològiques, a Valls el calçot és tant important que l’últim diumenge de Gener celebren la Festa de la calçotada.Tornant al present, avui dia una bona calçotada ha de presentar calçots fins a afartar, cuits a la flama viva. Un cop cuits se serveixen en una teula per conservar la seva temperatura i amb la salsa típica. Als calçots els segueix la car d’anyell i botifarra, acompanyades de carxofes, seques, patates… No pot faltar ni l’allioli, el pa amb tomàquet i un bon porró de vi. Per les postres se serveix la crema catalana i una copa de cava. Un altre aspecte de la calçotada és que és un dinar en grup d’amics o familiars. Sempre és millor de gaudir d’un bon àpat envoltat d’amic i amb una bona conversa, per això esperem trobar-nos tots a la propera calçotada del diumenge 15 de Febrer. Si no us esperem ben aviat al Centre Europeu.

Sobre l'autor

Najat Tort
Professora i Guia

Fer un comentari

La seva adreça de correu electrònic no serà publicada.