La festa del carnaval és una de les festes paganes que ha arribat als nostres dies i una de les activitats culturals que ens fan gaudir al territori català. Durant molt de temps es va creure que la paraula carnaval provenia del llatí “carne-levare”, que vol dir abandonar la carn, que és precisament el que es fa durant la Quaresma. Posteriorment alguns acadèmics han afirmat que el mot deriva del llatí “carru navilis”, un vaixell que transportava les bacanals. En època romana una Bacanal era una celebració romana dedicada al déu Bacus, déu del vi. Seguint aquesta teoria, la festa tindria el seu origen en festes romanes, gregues i inclús egípcies que commemoraven la fi de l’hivern.

El carnaval pertany al calendari lunar i és per aquest motiu que no té una data fixa, sinó que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena després del solstici d’hivern. Amb l’arribada del cristianisme i el nou calendari el carnaval és un període que precedeix la quaresma. Per tant, l’últim dia de carnaval coincideix amb el primer dia de la quaresma, el Dimecres de Cendra.

Vella quaresma

Vella quaresma

Com sabem, hem d’aprofitar els dies de carnaval per gaudir de la llibertat abans de l’inici dels 40 dies de Quaresma. D’aquesta dualitat a Catalunya han sorgit dos personatges protagonistes: el Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma. El primer és un personatge fictici i és protagonista en totes les activitats del carnaval. El seu aspecte recorda la disbauxa i la transgressió, que recorda al déu Bacus. El Rei apareix el dissabte de carnaval, quan comencen les celebracions i és jutjat pel seu comportament el dimarts de carnaval i condemnat a mort.La Vella Quaresma és representada per una dona que té set cames a vegades substituïdes per arengades, una per cada setmana que dura la Quaresma. A la mà duu un bacallà i un cistell de verdures, normalment bledes. La Vella Quaresma representa el temps quaresmal, període de dejuni i abstinència, és per aquest motiu que sol tenir cara de pomes agres.

Actualment a Catalunya podem gaudir de dos tipus de carnavals diferents, uns que recorden a com se celebra a Brasil, amb rues i disfresses espectaculars, com és el cas de Sitges, i d’altres més tradicionals com el de Vilanova i la Geltrú, caracteritzat per una profunda crítica social.

El carnaval de Vilanova i la Geltrú es remunta a més de 250 anys d’antiguitat i està declarat Festa Tradicional d’Interès Nacional des del 1985 i requalificada el 2010 com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. L’origen del carnaval a Vilanova i la Geltrú està documentat l’any 1790 i prohibit per les autoritats franquistes. Va ser el 3 de febrer de 1937 quan una ordre prohibia el Carnaval a tot el territori ocupat pels franquistes i el 1929 l’odre es va fer extensiva a tot el territori de l’Estat espanyol. Tanmateix, el municipi de Vilanova i la Geltrú no va fer cas i va continuar amb la festa de manera discreta, com podeu veure en aquest vídeo.

Balls de màscares que se celebraven en entitats culturals del municipi van sortir al carrer durant les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta per celebrar el Dissabte de Mascarots.  En l’àmbit privat es va mantenir la celebració del Dijous Gras, que se celebrava i encara es fa, amb un sopar entre família i amics conegut com la Xatonada. A finals dels cinquanta es van recuperar les Comparses i el Dimecres de Cendra amb l’Enterrament de la Sardina i la lectura del Testament del Rei Carnestoltes.

D’aquesta manera als anys setanta ja s’havien recuperat els actes tradicionals carnavalescos seguint el calendari tradicional. Any rere any el carnaval es va desenvolupar fins a la recuperació de l’Arribo, celebració on té lloc l’arribada del Rei Carnestoltes a la Plaça de la Vila. Així l’any 1976, després e la mort del dictador, el Carnaval de Vilanova reneix amb un gran suport social i sense censura de cap mena. Diuen al web de Vila Nova: “l Carnaval de Vilanova no vingueu sols, no és festa per a solitaris” per això si voleu fer amics i gaudir d’activitats culturals no espereu més i feu-vos socis del Centre Europeu.

Sobre l'autor

Najat Tort
Professora i Guia

Fer un comentari

La seva adreça de correu electrònic no serà publicada.