Es coneix amb el nom de “Celístia Besoniana” el resplendor acolorit i pampallugant que es produeix en el riu Besos a la tardor. Es pot percebre amb especial vigor en la primera quinzena d’octubre. El motiu són els amors perduts.

Des de sempre, els joves dels pobles per on el riu passa, àdhuc els seus afluents i rierols, van a la vora del riu per jurar-se fidelitat. Això passa més sovint per la primavera, que entremaliada tot ho belluga. Seguidament ve l’estiu que primer escalfa, després calenta i finalment crema les passions dels enamorats. El resultat és una gran socarrimada emocional. Finalment els enamorats desenganyats, carallargs i esmaperduts van a llençar al riu els desamors.

Per aquest motiu en les nits de tardor les aigües del Besos pateixen una rubinada resplendent que es coneix com Celístia Besoniana. Això és perquè els desenganys no es resignant a morir i lluitant per salvar la relació. Apassionament neden contra corrent per tornar dins del cor que els ha llençat. L’esforç es tremebund i irritant. La ràbia de la lluita, crea una fricció que es converteix en una suau energia lumínica. Malauradament la majoria acaben defallint. Són pocs els que tornen a omplir cors i restablir relacions perdures. De mica en mica la corrent se’ls endu fins desembocar a la mar que els engoleix i els fa desaparèixer.

Francesc Estival

Apassionat de la fotografia, dels viatges i un amant de la poesia i la literatura. Col·labora amb el Bloc Catalunya Cultural, publicant els seus “Esquitxos literaris”. 

Summary
Article Name
Celístia Besoniana
Author

Sobre l'autor

Francesc Estival

Fer un comentari

La seva adreça de correu electrònic no serà publicada.