Aquest estiu, una de les activitats realitzades amb el Centre Europeu, va ser la vista als Jardins de Sta. Clotilde de Lloret de Mar. Uns bonics jardins situats arran de mar, en un bonic paratge de la Costa Brava.

Entrar en aquests jardins és tota una experiència. Van ser creats al 1919 per ordre del Marquès de Roviralta per formar part de la seva finca particular a Lloret de Mar, tot dedicant-los a la seva dona, Clotilde. L’encarregat de fer aquest bell conjunt als peus de la Mediterrània, inspirat en els jardins de Villa d’Este a Itàlia, va ser en Nicolau Maria Rubió i Tudurí, deixeble del gran paisatgista francès Forestier.

Com a bons jardins inspirats en els del Renaixement italià, estan esglaonats en terrasses amb tot un conjunt de camins, rampes i escales per salvar els desnivells que et condueixen a diferents punts on s’hi troben escultures o fonts, i és que de fet, tant l’aigua com els conjunts escultòrics són dos dels punts forts d’aquest petit paradís, un indret on hi predomina el color verd dels seus arbres, arbusts i plantes degudament situats i que de tant en tant queden esquitxats pels bonics colors d’alguns grups de flors  que hi podem trobar tot passejant-hi, tot això ressalta amb la intensitat del color blau que desprèn el mar a tocar del jardins, els quals sembla que s’hi vulguin abocar i anar mar endins.

Mentres hi passeges, hi vas descobrint encisadors racons amb fonts i belles escultures de tipus clàssic, com unes rellevants sirenes fetes per Maria Llimona, filla de l’important escultor modernista Josep Llimona, entre d’altres. Tot observant aquestes escultures pots descobrir un bon grapat de personatges de la mitologia clàssica, una bona manera de penetrar en el món dels mites clàssics, on els déus, herois i alguns mortals en són els protagonistes.

Així doncs hi podem trobar estàtues de la sàvia Atenea, el forçut Hèracles, les encisadores Sirenes, que a l’antiguitat no tenien res d’encisadores ans el contrari, eren considerades éssers ben malèfics, o la bella Afrodita al costat del seu gran col·laborador Eros, déu de l’amor. Precisament aquest, és un dels protagonistes d’un conegut mite molt relacionat amb el nom de la població on ens trobem: Lloret.

Segons diu el mite, un bon dia Apol·lo, déu de la bellesa masculina i d’algunes arts com la música i la poesia, va burlar-se d’Eros per la seva petita talla i les seves raquítiques armes.

Eros, ben dolgut, a partir d’aquell moment va fer que Apol·lo patís el mal d’amor llançant-li una fletxa amb la punta d’or (senyal d’amor) al seu cor. I al mateix temps li llençà una altra fletxa amb la punta de plom (senyal del desamor) al cor de Dafne, una bella nimfa filla del déu del riu Peneu.

Apol·lo, bojament enamorat, va perseguir Dafne pels boscos amb la intenció d’aconseguir-la, fins que, als marges del riu del seu pare, va estar apunt d’atrapar-la. En aquell moment Dafne, presa pel desamor i desesperada per la persecució, va suplicar intensament al déu riu que la salvés i de sobte la va convertir en un llorer que va arrelar allà mateix. Apol·lo en veure això, va saber que l’havia perdut per sempre, però sense voler renunciar-hi del tot, agafà una branca del llorer i se la va col·locar damunt del cap com a símbol de l’amor etern envers ella.

A partir d’aquell moment, el llorer va passar a ser uns dels símbols representatius del déu Apol·lo.

Gràcies a aquest mite, doncs, descobrim l’origen, segons la mitologia clàssica, d’aquest conegut arbre per tots nosaltres. Arbre que en el passat creixia en abundància per aquestes terres de la costa Brava i que els romans, anomenant Lauretum a aquesta zona (identificant-la com a terra amb molts llorers), van fer que aquesta apel·lació quedés impregnada en el territori, que va acabar donant nom a la població que s’hi assentà a l’Edat Mitjana i que actualment tots coneixem per Lloret de Mar.

Aquests jardins, realment són un bonic indret al qual us convido a descobrir i admirar.

Un petit paradís dins el bell paisatge català. Una petita finestra oberta a la bella Mediterrània.

Oleguer Biete

Sobre l'autor

Oleguer
Professor i Guia

Fer un comentari

La seva adreça de correu electrònic no serà publicada.