Si hi ha una fórmula indispensable per conèixer una cultura, la gent d’un poble o barri i el seu passat més estimat, és a través de les seves festes tradicionals. Catalunya és un ventall infinit de tradicions, festes majors, fires medievals, focs i diables a tort i dret, castellers, sardanes, gegants, capgrossos i havaneres. Si bé no podem explicar-les totes, o no arribaríem al punt final de l’article. Hem fet una selecció de tres festes tradicionals de Catalunya amb un origen curiós.

 

1 – PATUM

Origen

Ens trobem al segle XV, inicis de la processó del Corpus. Un seguici d’escenificacions, anomenats entremesos, representaven passatges de les Sagrades Escriptures o elements pagans cristianitzats, per les viles i ciutats de Catalunya. Tenien l’objectiu d’educar religiosament i moral.

Les recreacions teatrals van guanyar molts seguidors. I, de cop i volta, només importava la part més festiva. Els entremesos van deixar de catequitzar, amb l’únic objectiu d’engrescar el públic. Se les va començar a conèixer com la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament.

Poques d’aquestes manifestacions festives van sobreviure al Concili de Trento, prohibides per autoritats civil, eclesiàstica i reial. Finalment, només una Bulla va ser capaç de manternir-se fins a l’actualitat. Es tracta de La Patum de Berga.

En què consisteix?

“Pa-tum, pa-tum, pa-tum”, així sona el tabal, pregoner i director de la Patum de Berga. I aquest va ser el nom de la Bullícia a partir del segle XIX. Els ciutadans de Berga s’apleguen cada any de dimecres a diumenge de la setmana del Corpus, els cinc dies que dura la Patum, a carrers i places per seguir de ben a prop les diferents comparses.

Aquestes representen la batalla entre cavallers cristians i turcs, la lluita entre el Bé i el Mal d’àngels i dimonis, l’àngel Sant Miquel i el seu acompanyant, personatges de bestiari festiu com la Mulassa, i la coreografia per excel·lència de l’Àliga. No ens hem d’oblidar dels Nans tocant les castanyoles ni dels Gegants ballant al so de melodies populars.

La mainada berguedana també pot gaudir d’una Patum infantil. Els Plens, un espectacle de pirotècnia i música aglutina tothom a la Plaça Sant Pere. I els salts, cadascuna de les peces teatrals, sempre finalitzen amb els Tirabols, on Gegants, Guites i gentada celebren haver viscut un any més el miracle de la Patum berguedana.

El 25 de novembre de l’any 2005 la Patum de Berga va ser declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

 

2 – L’OU COM BALLA

Origen

L’origen de l’Ou com Balla és tant curiós com incert. Hi ha moltes versions d’aquesta festa tradicional tan original, senzilla i bonica.

Alguns expliquen que un frare dominic va conèixer, a un petit poble d’Itàlia, un peculiar costum. Consistia a fer ballar un ou sobre un brollador. En arribar a la ciutat de Barcelona, va proposar d’implantar la tradició.

Amb tot, és a la Catedral de Barcelona on es té constància de l’Ou com Balla més antic, del segle XV. L’any 1440, se li va encarregar al claustre de la Catedral arranjar la capella per a la Diada del Corpus. Entre les anotacions dels llibres de comptes de l’obreria de la seu d’aquell any, s’ha trobat el cost d’una partida d’ous. Hi ha testimonis que l’ou hi ballava, si més no, des del 1636.

Existeixen versions molt divertides. Es diu que va ser un entreteniment inventat pels nobles del carrer Montcada de Barcelona, mentre esperaven la Processó del Corpus, que se’ls hi feia llarga. O que van ser els cortesans de Nàpols de l’època d’Alfons el Magnànim, on el joc es coneixeria com “l’uovo che danzava”. Es creu, també, que els cuidadors dels jardins del claustre de la  Catedral, tot jugant amb els ous de les oques barcelonines, van fer la descoberta.

En què consisteix?

L’Ou com Balla és una de les festes tradicionals de Catalunya celebrada durant el Corpus Christi a diferents localitats de Catalunya. Consisteix a col·locar un ou buit sobre el raig d’aigua del brollador de claustres d’esglésies, jardins i patis d’edificis públics. El forat per on s’han tret la clara i el rovell queda tapat amb cera. L’ou giravolta, tot ballant dalt el raig d’aigua, en un espectacle màgic.

Si l’ou es desvia i cau a la font sense trencar-se, torna a rodolar cap al raig i aquest l’enlaira un altre cop. La font es guarneix d’ornaments florals i de cireres. És costum regalar les cireres per berenar als escolanets, després de les 4 o 5 hores de processó.

Què simbolitza?

La simbologia religiosa defineix aquesta festa tradicional com la representació de l’Eucaristia. L’ou blanc és símbol de la Sagrada Forma, és a dir, el cos de Crist. La font, amb la seva forma còncava, el calze, i les cireres vermelles, la sang de Crist. El moviment continu de l’ou representa el renaixement del fill de Déu.

Una altra interpretació també ens parla de regeneració, però de la naturalesa. Descriu l’Ou com balla com l’exaltació i arribada de la  primavera, símbol de fecunditat i plena vitalitat. L’ou, l’aigua, les flors i els fruits són elements de la natura, que desperta. El moviment infinit de l’ou és el cicle de la vida.

Existeix la creença que si l’Ou no cau, és senyal de bon auguri pel cicle que comença.

A més de la ciutat de Barcelona, on és més popular, també se celebra a localitats com Igualada, Cardona, Manresa, Martorell, Vic, Lleida, Reus, Solsona, La Garriga, Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Arenys de Munt.

 

3- GIRONA, TEMPS DE FLORS

Origen

 

Festes tradicionals de Catalunya: Temps de Flors

La festa tradicional Girona, Temps de Flors va sorgir l’any 1954, quan Maria Cobarsí, delegada territorial de la Secció Femenina de la Falange, juntament amb un grup de dones membres, va organitzar una primera exposició de rams i testos, al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona. Es tractava d’un concurs provincial de floricultura.

Dos anys després, les flors van ressorgir a la ciutat. L’any 1958, es va convertir en un esdeveniment anual, amb algun canvi d’ubicació. Cap a principis dels 80, la festa va cobrar grans dimensions, amb nous espais, com teatres i museus. L’any 1987, l’exposició es va traslladar al Barri Vell de Girona, amb un itinerari per als visitants.

El 1993, el poeta Josep Tarrés va batejar la festa com “Girona, Temps de Flors”. Des del 1992, l’Ajuntament s’encarrega de l’organització i d’ampliar espais i recorreguts per als projectes florals.

Cal dir, però, que a principis dels anys 30 ja es van organitzar dues exposicions de roses a l’Ateneu de Girona. Van ser marginals, però podria tractar-se del primer precedent de la història de la mostra.

En què consisteix?

Festes tradicionals de Catalunya: Temps de Flors

“Girona, Temps de Flors” és la festa tradicional per excelència de la ciutat. És una mostra artística dels projectes florals més creatius i bells. Un cop l’any, la ciutat s’omple de tot tipus de flors: els carrers empedrats, els edificis, places i jardins, els patis públics i privats – oberts als visitants –, i la riba del riu Onyar. Se celebra al maig, i la 61a edició d’aquest any tindrà lloc del 7 al 15.

Elaborats per voluntaris professionals i aficionats, alguns projectes tenen l’objectiu de confluir amb l’espai on s’exposen. Altres s’inspiren en la vegetació d’un paisatge o d’una època passada. Hi ha creacions que, en canvi, pretenen simbolitzar una idea o emoció.

Tot plegat és un aparador que dóna la benvinguda a la primavera, una barreja de colors, olors, formes, figures i textures. És més que una senzilla decoració vegetal, és vitalitat, sensibilitat i art.

El festival es complementa amb concursos, concerts d’òpera, sardanes, fires i mercats i gastronomia. Els comerços també se sumen i concursen per la millor decoració dels seus aparadors i interiors.

Els espais indispensables que cal visitar són, entre d’altres, els Banys Àrabs, la Catedral, la plaça dels Jurats, la basílica de Sant Feliu, l’església Sant Lluc, els jardins Alemanys, la capella funerària Sant Nicolau, les Sarraïnes i la torre Gironella.

En una altre publicació, us aproximarem més festes tradicionals de visita imprescindible!

 

Article de Luciana Capano Fainberg, per al Centre Europeu de Barcelona

 

Sobre l'autor

Centre Europeu de Barcelona

Viu la Cultura. Activitats i Viatges Culturals per Catalunya, Espanya i Europa.

Fer un comentari

La seva adreça de correu electrònic no serà publicada.