Visitar el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) és una gran experiència artística i per tots els sentits! Els que us agradin els museus petits amb una col·lecció molt ben escollida, ja ho sabeu!

Hi destaquen sobretot el conjunt de vitralls que es conserven de l’antiga casa d’estiueig d’Evarist López, avui seu del museu. El de les “Dames de Cerdanyola” és considerat un dels millors del modernisme.

Però en aquest article m’agradaria destacar la figura d’un artista català que està molt ben representat en una sala d’aquest museu i que és força desconegut. Es tracta d’Ismael Smith.

Nascut a Barcelona l’any 1886, va desenvolupar una obra molt personal difícil de classificar. En el seu moment, Eugeni d’Ors el va definir com a exemple d’escultor noucentista. Però l’obra de Smith és realment molt personal i s’allunya bastant d’aquest corrent artístic. La podem definir? És modernista, art déco, expressionista? Potser millor no l’etiquetem i dediquem-nos a observar les seves obres. Fixem-nos amb els personatges que apareixen a les seves escultures, dibuixos i gravats. La seva mirada és sovint fosca i profunda. Els cossos adopten postures originals, amb desproporcions equilibrades i amb una estètica dura però a la vegada elegant. Són unes obres que m’atrapen i em remouen les entranyes. Em desperten una sensació semblant com quan observo les obres d’Egon Schiele. Potser s’assemblen?

I si la seva obra és d’una bellesa enigmàtica, també ho és la vida de l’artista. Demaneu visionar el vídeo documental que tenen al MAC, segur que no us deixa indiferents.

Va ser un home molt atractiu i elegant, descrit per molts com un “dandi”. Fill d’una família amb importants recursos econòmics i em sembla recordar que d’origen jueu. Els seus germans van ser tots solters com ell. Va fer amistat amb les principals figures de la cultura del moment, com Enric Granados. Després de recórrer diverses ciutats es va traslladar a viure a Nova York amb la seva família. I en una gran mansió hi va crear una interessant col·lecció artística.

Però la seva mentalitat va xocar amb la de l’època. Primer de tot va viure d’aprop la mort dels seus familiars a causa de la malaltia del càncer. Això va fer que al final de la seva vida dediqués tots els seus esforços en buscar-hi una cura alternativa. Per això es va aproximar al naturisme i nudisme. Això juntament amb la seva orientació homosexual va fer que als darrers anys de la seva vida el tanquessin, en contra la seva voluntat, en un hospital psiquiàtric. Allà hi va acabar morint. Suposo que ja estareu buscant un dia per visitar el Museu d’Art de Cerdanyola. Mentrestant, si no podeu esperar, quan baixeu les Rambles de Barcelona fixeu-vos en l’original escultura que hi ha a la façana d’una farmàcia situada a la dreta, és obra del nostre estimat Ismael.

Us deixo també un link al Bloc del Museu d’Art de Cerdanyola, on també podreu trobar-hi interessants articles d’art.

http://museudart.blogspot.com.es/

Recordeu també mirar el programa d’activitats del Centre Europeu de Barcelona, on programen visites d’art i culturals per descobrir aquests “tresors” amagats de la cultura catalana.

També un petit recull de les seves obres, en podeu veure més a la wikipedia o bé al Museu d’Art de Cerdanyola!

Catalunya Cultural

Prostitutes de Paris

Bloc Catalunya Cultural

Vals

Sobre l'autor

Albert
Professor i Guia

Professor d'Art i Història - Guia

Fer un comentari

La seva adreça de correu electrònic no serà publicada.