La masia és una pintura a l’oli realitzada pel pintor Joan Miró entre l’estiu de 1920[1] a Mont-roig del Camp i l’hivern de 1922 a París,[2] constitueix una espècie d’inventari de la masia que posseïa la seva família des del 1911 a la població de Mont-roig del Camp. El mateix Miró considerava aquesta obra com una peça clau en la seva carrera, describint-la com «un resum de tota la meva vida al camp. Volia posar tot el que estimava del camp en aquell quadre».[3] És conservada a la National Gallery of Art, Washington DC on va ser donada per Mary Hemingway el 1987.

« La masia fou el resum d’una part de la meva obra i al mateix temps la gestació de la part de la meva obra que devia fer després.

La masia és l’obra culminant de l’època «detallista»[20] de Joan Miró realitzada als vint-i-nou anys d’edat, i que James J. Sweeney va considerar com a «obra clau del desenvolupament posterior de l’artista».[7] Va treballar en ella durant nou mesos de dura elaboració. La relació mítica mantinguda per Miró amb la terra es resumeix en aquest quadre, en el grafisme de caràcter ingenu i realista de tots els objectes: els animals són els domèstics, els vegetals els que l’home treballa i, els objectes, tots d’ús diari i necessaris per a l’home. Estudia tots els seus detalls al mínim, és el que s’anomena la «cal·ligrafia mironiana», punt de partida per als següents anys del seu contacte amb el surrealisme.[21]

En la pintura es nota la familiaritat que tot el representat tenia amb Miró. Està realitzada com un escenari on es pot apreciar les activitats pròpies d’una masia i les característiques de l’edifici, dels objectes i animals. La definició clara dels dibuixos aconsegueix fer fàcil el reconeixement de tot sense produir cap confusió.[22] Com si fos un inventari es mostra a un mul, unes gallines, un gos, una cabra, un conill, cargols, llargandaixos i insectes, la majoria aïllats i molts d’ells col·locats sobre algun objecte que els fa com exposats sobre unes peanyes, aquesta possibilitat d’unió entre objecte i animal és la peça que segons Braque «assegura la seva justificació» i aconsegueix el moviment entre la resta d’elements representats de l’obra.[23] L’edifici de la casa inclou les esquerdes i els esvorancs a l’arrebossada de les parets. En el centre de la pintura es troba un gran eucaliptus que neix d’un cercle negre que contrasta amb el cercle blanc del cel que representa el sol.[24] Tots els elements d’aquesta pintura, animals i objectes, van arribar a ésser prototips en forma de símbol que anirien apareixent a diverses obres realitzades per Miró, per exemple un dels més habituals és l’escala de mà que representa l’evasió.

miro

Sobre l'autor

Petita biografia de l'autor

Fer un comentari

La seva adreça de correu electrònic no serà publicada.