Al principi dels temps, Montserrat era una muntanya arrodonida. Per saber el perquè ha canviat tant, cal anar fins el moment de la creació del món:

Hi havia tres Querubins. Un tenia la cara rodona i li deien Sol, l’altre suava molt i li deien Pluja, el tercer sospirava tan fort que li deien Vent. Mentre tothom en el cel estava atrafegat treballant en la creació del món, els tres Querubins s’emborratxaven. Assaltaven el celler i buidaven les ampolles de vi.

En aquell temps les ampolles es guardaven en la confiança celestial i no es tapaven. Sant Pere va optar per tapar totes les ampolles amb un tap de suro. Així es van crear dues noves coses el tap d’ampolla i el llevataps.

En aquell moment, en tot el món sols hi havia un llevataps. Aquell nou tresor es custodiava per Sant Pere. Els tres Querubins van intentar robar-lo masses vegades. El Sant es va cansar i decidí enganyar-los. Els va fer creure que l’havia amagat en una muntanya arrodonia anomenada Montserrat. Immediatament els Querubins van començar a cercar per tota la muntanya de Montserrat. Actualment segueixen buscant el llevataps i encara no l’han trobat.

El resultat final de l’ànsia dels tres Querubins borratxets en Sol, la Pluja i el Vent ha sigut una muntanya de perfils capritxosos.

Et faig arribar unes quantes fotografies de la muntanya de Montserrat que ha gestat l’ànsia èbria de tres Querubins borratxets.

https://goo.gl/photos/peVNZoFsPXWVJm6h6

Sobre l'autor

Francesc Estival

Fer un comentari

La seva adreça de correu electrònic no serà publicada.