La Rambla i la nit del 1835

Barcelona ciutat on turistes i locals conviuen a diari a un ritme frenètic i que sempre té racons per descobrir. A través dels seus carrers, places i barris permet fer un viatge cultural constant. Concretament la Rambla, un dels carrers més emblemàtics de tota Catalunya, ha sigut i és un reflex de l’ activitat cultural, artística i festiva de la ciutat. Rambla, paraula catalanitzada d’origen àrab que significa “torrent pel qual passa aigua quan plou”. Segons la documentació conservada dels segles  X i XI d.C., hi havia una gran quantitat de torrents o rieres que baixaven de la serra de Collserola, coneguts com arenys. Tanmateix, després de la conquesta de València per Jaume I, el mot àrab “rambla” és incorporat per part dels catalans per designar aquest passeig. Seguint amb la història, al voltant de l’any 1.200 Barcelona va començar créixer extramurs. Convents, horts, esglésies i pagesos van improvisar els nous carrers de la futura ciutat. Així durant el segle XIV en plena expansió econòmica i política de la Corona d’Aragó, la població va augmentar i la ciutat va ampliar-se per adaptar-se a aquest creixement. Una nova muralla va aixecar-se per ampliar Barcelona fins el barri del Raval. D’aquesta manera La Rambla es convertí en el primer i únic carrer ample de la ciutat. Així segons les cròniques l’any 1440 la Rambla es converteix en un passeig condicionat per a qualsevol tipus d’ activitat cultural.

Barcelona, any 1579. Autor: Francesco Valesio,

Durant els anys següents diferents convents i esglésies van aixecar-se al voltant d’aquest passeig. Però la tarda del 25 de juliol de 1835 La Rambla va esdevenir un indret de manifestació i revolta. Amb motiu de l’aniversari de la reina Isabel II es va organitzar una cursa de braus a la plaça Torín de la Barceloneta. Els braus eren molt mansos aquella tarda, cosa que va provocar un gran desencís entre el públic, que de forma inesperada van iniciar una manifestació. La causa real de la revolta era l’ambient crispat provocat per la primera guerra carlina. Així el que havia començat com una protesta per l’espectacle de braus es convertí en una revolta anticlerical. Els manifestants van incendiar dotze convents i diversos frares i monges van morir assassinats. Aquest fet provablement va accelerar el projecte de desamortització dels béns eclesiàstics amb el decret de Mendizábal de l’any 1836. Com a record d’aquet breu viatge cultural per La Rambla de Barcelona ens queda la cançó popular de la Bullanga del 25 de Juliol de 1835:

El dia de Sant Jaume

de l’any trenta-cinc

hi va haver gran broma

dintre del Torín

van sortir set toros

tots van ser dolents

això va ser la causa

de cremar els convents

Sobre l'autor

Najat Tort
Professora i Guia

Fer un comentari

La seva adreça de correu electrònic no serà publicada.