Si algú es proposés fer una ruta modernista per Barcelona a través de l’obra arquitectònica de Josep Puig i Cadafalch, redescobriria aquest corrent artístic, tan diferent d’altres artistes. Passejant per l’Eixample barcelonès, a molts dels socis del Centre Europeu els ha fascinat que Puig i Cadafalch evolucionava, investigava a altres països i modificava molt l’estil, creant autèntiques obres d’art.

 

Sobre Josep Puig i Cadafalch…

Josep Puig i Cadafalch, a més de ser un destacat arquitecte modernista, era molt reconegut per fer valdre l’art i el patrimoni cultural. Va ser un expert estudiós del romànic i va promoure la restauració, preservació i exposició pública, com ho és el conjunt romànic exposat al MNAC de Barcelona. Va ser, també, un impulsor de l’excavació, descobrint les runes d’Empúries.

El seu tercer gran ofici va ser la política. Segon president de la Mancomunitat de Catalunya, fins al cop d’Estat de Primo de Ribera, es va exiliar i, quan va tornar, es va apartar de la política. El franquisme li va prohibir exercir d’arquitecte mai més, i es va dedicar a la urbanització.

Baró de Quadres

Casa Baró de Quadres. Catalunya Cultural

La primera casa que hem contemplat ha estat Baró de Quadres (1904-1906), situada a l’Avinguda Diagonal amb Rosselló. El Baró Manuel de Quadres va voler una reforma amb aires de palau i noblesa. La façana ho fa evident, amb molts personatges medievals.

La casa és una barreja d’estils, el plateresc, el romànic i l’estil gòtic del nord d’Europa. Una segona façana, al carrer Rosselló, ens ha delectat amb un modernisme completament diferent, inspirat en el Secessionisme vienès. La Casa Baró de Quadres és ara seu de l’Institut Ramon Llull.

Casa de les Punxes o Casa Terrades

Casa de les Punxes. Catalunya Cultural

A l’encreuament de la Diagonal amb els carrers Rosselló i Bruc, s’alça la Casa de les Punxes (1905), ocupant una illa sencera. Imponent com un castell, és una barreja d’estils medieval, plateresc i gòtic europeu. El sobrenom de Punxes fa referència a les sis torres, agulles còniques que coronen l’edifici.

Es diu que Puig i Cadafalch va plasmar un castell medieval amagat al fons d’un retaule de Lluís Dalmau. Recorda, també, a la ciutat de Carcassona, restaurada per l’arquitecte francès Eugène Viollet-le-Duc. Dalt una de les façanes hi ha un plafó de Sant Jordi, amb la llegenda: “Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat”. L’arquitecte volia recuperar el patrimoni català.

Casa Serra

 Casa Serra. Catalunya Cultural.

A la Rambla Catalunya, fent cantonada amb el carrer Còrsega, es troba la Casa Serra (1903-1908), barreja d’estils gòtic, renaixentista i plateresc. El seu propietari, Pere Serra, va morir abans de poder-la lluir. La casa es va convertir en col•legi de monges i, l’any 1987, va passar a ser la seu central de la Diputació de Barcelona. A la part posterior, van construir unes oficines, totalment contemporànies, un contrast d’estils que va causar polèmica.

Per construir la porta de la façana principal, Puig i Cadafalch es va inspirar en l’espectacular porta de la Casa Gralla, un palau renaixentista del segle XIV, però enderrocat al segle XIX.

Casa Puig i Cadafalch

Casa Puig i Cadafalch. Catalunya Cultural

La nostra ruta ha continuat fins al carrer Provença, on descansa la Casa Puig i Cadafalch, que va ser la seva residència. El canvi d’estil ens ha sorprès, influenciat pel berlinès i el vienès. De l’Escola de Chicago, va incorporar el color daurat, les línies rectes, i una mínima decoració.

A les golfes es van trobar 250 textos arxivats. La troballa va ser una meravella, ja que es tracta de la majoria dels documents d’estudi, dissenys arquitectònics i arxius de les excavacions de l’arquitecte. Actualment es troben a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Casa Ametller

134

Ancorada a l’Illa de la Discòrdia de Passeig de Gràcia, compartint bellesa amb la Casa Batlló i la Casa Lleó i Morera, hem gaudit de la Casa Ametller (1898-1900). L’industrial xocolater Antoni Ametller va encarregar a l’arquitecte una reforma modernista de la casa on viuria amb la seva filla.

A les golfes es va fer construir l’estudi de fotografia, ja que n’era un gran aficionat. A la tribuna i balcó de l’habitació de la filla trobem un ametller florit, ametlles, una gran A i un bonic poema, reflexe de la seva bellesa. Dins, una columna del car marbre rosa.

És d’estil gòtic català i el seu acabat esglaonat i triangular és influència de les cases flamenques d’Holanda.

Casa Casarramona

Només hem girat 180 graus i l’hem trobada. La Casa Casarramona (1921-1923) va ser construïda vint anys després que l’Ametller. Hem exclamat amb el canvi radical de l’estètica. Puig i Cadafalch va substituir el recarregament decoratiu del modernisme, per una decoració més barroca.

Pertany a l’última etapa de l’arquitecte amb un disseny més racional. Recorda als grans pavellons de Montjuïc, on Puig i Cadafalch va ser el promotor del projecte per l’Exposició Internacional de 1929.

Casa Pich i Pon

Casa Pich i Folch

La ruta ha finalitzat amb la Casa Pich i Pon (1921), a un xamfrà de la Plaça Catalunya. Va ser un encàrrec de l’industrial i polític Joan Pich i Pon. És un altre exemple de l’etapa més barroca i de la influència de l’americà Louis Henry Sullivan, de l’Escola de Chicago.

Va ser el primer edifici construït per allotjar sis plantes d’oficines. I, el que és més curiós encara, la residència principal del propietari es va traslladar al pis més alt, i no a la planta baixa. Destaquen el portal d’estil barroc, els templets i els gerros, presents també a la teulada de la casa Casarramona.

De ben segur que aquest text no explica tan bé com ho han fet els nostres guies, l’Oleguer Biete i l’Albert Oliet, per això et convidem a venir a les sortides culturals del Centre Europeu, on podràs gaudir de una experiència complerta!


 

Reportatge i Article de Luciana Capano Fainberg per Centre Europeu de Barcelona.

Sobre l'autor

Centre Europeu de Barcelona

Viu la Cultura. Activitats i Viatges Culturals per Catalunya, Espanya i Europa.

Fer un comentari

La seva adreça de correu electrònic no serà publicada.