En aquest llibre es pot trobar la recepta dels canelons

La teca, d’Ignasi Domènech

La diada de Sant Esteve és el dia dels canelons per excel·lència a Catalunya, però són tant bons que han esdevingut un plat típic de la gastronomia catalana. En mengem durant tot l’any amb diferents receptes i variants: canelons de carn, de bacallà, de Nadal, de peix, de bolets, de marisc, d’espinacs, a la Rossini…El gastrònom Nèstor Luján apunta que l’origen de la recepta és italià i que el nom cannelloni fa referència a la forma del mateix caneló i prové de l’augmentatiu cannella, que és alhora diminutiu de canna (canya)

Durant el segle XVII van arribar a Catalunya cuiners d’origen italià que van introduir plats que es van consolidar amb el temps. Així els canelons es van introduir a la cultura de Barcelona al segle XIX i es van estendre entre les cartes i menús de restaurants i fondes de la ciutat. Un exemple és el restaurant de luxe Chez Justing, que va introduir a la seva carta els cannelloni, amb alguna variació. Altres exemples són Giovanni Antonio Ardizzi que servia canelons en la seva fonda de l’any 1815, o més tard el 1903 en La Maisón Dorée, restaurant ubicat a la plaça de Catalunya de Barcelona.

A partir d’aquell moment, el plat es va estendre ràpidament, tal com va dir Josep Pla “tingueren un gran èxit i es difongueren per tot el país amb gran vitalitat”.  Tot i ser tan populars, la recepta no es troba escrita fins a 1924 en La teca d’Ignasi Domènech. Sens dubte va ajudar a la popularització del plat a les llars catalanes la indústria, concretament la marca El Pavo amb la fabricació de pastes a partir de 1914.

L’adaptació de la recepta als gustos catalans va assegurar l’èxit. Tal com explica el gastrònom Jaume Fàbrega, els canelons a la catalana no es fan amb bolonyesa ni amb carn picada o botifarra, sinó amb carn rostida. Una altra diferència és que nosaltres els fem ben cuit, no al dente com a Itàlia. Fàbrega explica també que la carn dels canelons de Sant Esteve no es preparen amb les sobres de l’escudella i la carn d’olla. Pel contrari, Nestor Luján defensa que els canelons si es preparaven amb les sobres del sopar de Nadal. De fet, abans de la incorporació dels canelons a la gastronomia catalana, el dia de Sant Esteve tenia un plat típic: arròs amb les restes de la vigília de Nadal. Sigui com sigui, a Sant Esteve canelons. No et perdis cap de les nostres activitats, per saber més sobre cultura i gastronomia catalana.

Sobre l'autor

Najat Tort
Professora i Guia

Fer un comentari

La seva adreça de correu electrònic no serà publicada.