Aquest mes et presentem una interessant ruta cultural per Barcelona, on viatjarem al passat, als inicis de l’esplendor actual de la ciutat, tal com la coneixem avui dia. No fa tant que Barcelona era un urb tancada, limitada per les seves muralles, i pels conflictes polítics arrossegats de segles enrere. Però, quan la pressió de les parets ja era massa forta, i els ciutadans clamaven per una vida més digna, com una flor es va obrir, i va començar a annexionar-se als seus dominis no només els pobles que l’envoltaven sinó també la serra que l’ombrejava.
Feta aquesta petita introducció, ens trobem a la falda del Tibidabo, exactament en una plaça de caràcter aristocràtic, a qui dona nom John F. Kennedy, el malaguanyat president dels Estats-Units, mort a Dallas (Texas) el 1963, en un cas que avui dia encara desperta les teories més conspiradores. A finals del segle XIX, aquesta plaça era un barranc, on a més de la Bonanova, s’ubicava la torre dels Craywinckel, coneguda popularment com el Frare Negre.
L’obertura del carrer de Balmes, seguint l’antic recorregut de la riera i per sobre del túnel dels ferrocarrils del Tibidabo, va permetre la configuració d’aquest espai. Tot i que al principi aquesta plaça es va dedicar a Àngel Guimerà com a tribut al dramaturg, el 1984, es va canviar el seu nom a l’actual com a homenatge al president nord-americà.
Un cop hagis fet un vol per la plaça i comencis a rumiar cap a on vols anar, és probable, que et trobis en una disjuntiva. Tindràs la certesa del camí que vols agafar, però alhora et caurà l’ànima als peus. Si encara ho dubtes, el nostre recorregut segueix per l’Avinguda Tibidabo.
Tanmateix, tenim pietat de tu i com que no volem que suís la cansalada, en comptes de pujar caminant, t’oferim una alternativa més reconfortant: agafar el bus 196, davant de la joia modernista coneguda popularment com La Rotonda (mira al terrat i entendràs el perquè) o oficialment com a Torre Andreu. Precisament, aquest immoble ens serveix per introduir una figura molt important en la urbanització d’aquest barri, el Doctor Salvador Andreu (1841-1928), empresari, promotor immobiliari i filàntrop català que va fer fortuna en gran part, gràcies a unes pastilles per la tos.
El 1897, amb l’annexió de Sant Gervasi de Cassoles, el Doctor Andreu va projectar una ciutat jardí a la vessant barcelonina del Tibidabo, on viuran en esplèndids palaus, les famílies més adinerades de la ciutat. Així és com va néixer, la famosa avinguda d’un quilòmetre i mig de llarg. Ara, passejar per l’avinguda del Tibidabo és viatjar a una època senyorial i burgesa decorada amb cases dissenyades pels arquitectes més reconeguts de l’època. La tranquil·litat i l’aire pur per la proximitat amb la natura són altres dels seus grans atractius.
El Doctor, va residir a la finca del número 17 fins que va esclatar la Guerra Civil i la casa es va convertir en l’ambaixada de la Unió Soviètica, que es va traslladar de Madrid a Barcelona per motius de seguretat. Va ser llavors que, al soterrani s’hi va construir un búnquer, on els treballadors soviètics podien arribar a viure-hi fins a dues setmanes en cas de bombardejos intensos. Al número 18, el doctor, molt amant de la música va fer-hi construir un auditori per al compositor i pianista Enric Granados, on interpretava les seves obres per a l’alta burgesia catalana.
Un cop iniciem l’ascens per l’Avinguda, a mà esquerra trobem els Jardins de la Tamarita, un parc amb detalls clàssics, realitzats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí el 1918, qui posteriorment es va convertir en el director de parcs i jardins de Barcelona. Un lloc ideal per desconnectar i relaxar-se llegint un llibre.
Continuarem la caminada, i a banda esquerra hi tindrem la Torre Ignasi Portabella, d’estil noucentista. Va ser restaurada i s’han recuperat les pintures originals de la façana, que representen l’estiu, la tardor, la primavera i l’hivern.
Més amunt, al mateix costat Llobregat, hi ha la Casa Roviralta també coneguda popularment com el Frare Blanc perquè antigament havia estat una masia on vivia una comunitat de frares dominics. El 1903, Teodor Roviralta va comprar la casa, i la va fer transformar en torre residencial per l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, que en va conservar l’estructura, però va transformar totalment l’aspecte exterior, amb un nou estil modernista.
Abans de creuar la Ronda de Dalt, també a banda esquerra, el carrer d’Isaac Newton ens acosta a un espectacular edifici modernista, construït entre 1904 i 1909 per Josep Domènech i Estapà, que inicialment havia estat un asil per a cecs. El 1981 es va adaptar per acollir el museu de la Ciència de Barcelona. I finalment el 2004 va ser remodelat per transformar-se en l’actual CosmoCaixa.
Just passada la Ronda, ens trobem amb l’actual edifici UOC, un palauet afrancesat construït el 1920 com a residència d’estiueig. De grans dimensions, la casa destaca per la seva decoració classicista. A la darrera part de l’avinguda, a mà dreta, la Casa Casacuberta, construïda també, com l’abans esmentada Casa Roviralta, per Joan Rubió i Bellver el 1907, destaca per la senzillesa de les façanes, que contrasta perfectament amb la riquesa i varietat de portes i finestres característiques de l’obra d’aquest arquitecte.
Si has arribat fins aquí a peu, et volem felicitar i et recomanem que ara sí, agafis l’autobús 196, per estalviar-te la pujada infernal fins al Peu del funicular. Un cop allà, podràs pujar a la nova i famosa Cuca de Llum.
El nou funicular es tracta d’una instal·lació molt moderna amb un disseny futurista inspirat en una cuca de llum que permet gaudir d’una visió panoràmica durant tot el trajecte, a més de disposar de vídeos interactius i tauletes tàctils. Tota una experiència. Un cop finalitzis, arribaràs a un dels moments més espectaculars del recorregut. Tindràs als teus peus, la ciutat de Barcelona.
Situada a 500 metres sobre el nivell del mar, l’Àrea Panoràmica del Tibidabo és la zona més alta del Parc i és única tant per l’entorn natural que l’envolta com per les vistes que ofereix de la ciutat. Als seus voltants es pot trobar un centenari parc d’atraccions -el segon més antic d’Europa i un dels més antics del món-, el Temple Sagrat Cor de Jesús, la Torre de Comunicacions de Collserola, l’Observatori Fabra, els Jardins de Can Borni, el Gran Hotel La Florida i el meravellós Parc Natural de la Serra de Collserola.
Els orígens del Parc es remunten al 1899, i també hi estava ficat el Doctor Andreu, que incloïa entre els seus projectes empresarials que Barcelona tingués el seu propi parc d’atraccions, per tal de reafirmar el poder que havia demostrat a l’Exposició Universal del 1888, a més d’igualar-se amb capitals europees com Copenhaguen o Viena.
Si girem el coll, veurem el Temple Expiatori Sagrat Cor. Inicialment, era una ermita aixecada pels salesians, inaugurada el 1886 durant la visita de Sant Joan Bosco a Barcelona. Actualment, és un edifici monumental amb arquitectura d’estil neogòtic i coronat per una estàtua de bronze del Sagrat Cor. Un ascensor permet pujar a la part superior del temple expiatori, situat a 575 m sobre el nivell del mar, des d’on es pot gaudir de les vistes de la ciutat de Barcelona.
Aquí finalitza la nostra ruta. Desitgem que l’hagis gaudit i ens veiem molt aviat!
Vols rebre interessants propostes per al teu temps de lleure? Subscriu-te a la Newsletter Cultural del Centre Europeu
