La vista de l’àliga és la més envejada.

Arriba a clissar fins al darrer detall a gran distància. Allà on l’ull humà intueix una figura, l’àliga veu la figura i les seves febleses. La pregunta és: perquè l’àliga té una vista tan privilegiada?. El dubte es contesta quan arribes on ella habita. Aleshores ho entens. Des de casa seva l’àliga visualitza extensions immenses. De petita ha hagut d’esforçar la vista per trobar el què necessita, on està el menjar que la mantindrà viva, l’aigua que li apagarà la set, l’aixopluc que la protegirà, l’enemic del que ha de fugir. Així ha sigut des de generacions. Cada generació ha hagut d’afinar la vista més i més. I cada generació a legat la seva evolució com herència. Així s’ha construït la vista més envejada de tota la naturalesa.

Et faig arribar un grapat de fotografies perquè practiquis la vista d’àliga. Són fotografies preses des del Mirador del Niu de l’Àliga, en la Molina, a la comarca de la Cerdanya.

El Niu de l'Àliga

Sobre l'autor

Francesc Estival

Fer un comentari

La seva adreça de correu electrònic no serà publicada.